Les lesions més comunes entre els corredors o runners.

Córrer s’ha convertit en una de les activitats esportives més comunes a les nostres ciutats. Si sortim a passejar és fàcil trobar-se amb un munt de persones de diferents edats i condició física corrent pels passejos i els parcs. A més, des de la pandèmia, s’ha incrementat encara més el nombre de practicants d’aquesta modalitat esportiva.

Motius pels quals hi ha tants runners

Els motius són varis:

• És barat: un bon equipament per a córrer és assequible i hi ha models de sabatilles d’iniciació molt econòmiques. A més el manteniment del material no és una feina molt exigent.
• És ràpid: equipar-nos, escalfar i practicar l’activitat és una qüestió de minuts. A més podem decidir quant de temps la practiquem i ponderar l’esforç. En altres activitats els preparatius són llargs o es necessiten instal·lacions adequades.
• Escalable: Es pot córrer en solitari, en parella o en grup. Tot depèn de les ganes i l’estat de forma dels nostres companys. No necessitem ningú per anar a córrer, però si ho fem a altra gent és divertit. Podem córrer distàncies llargues o curtes, a ritme lent o amb esprint.
• Proper: si tenim un parc un passeig o fins i tot uns carrers prou amples ja tenim el lloc on córrer. No es necessiten gimnasos ni maquinària. Podem córrer a la platja, a la muntanya o sobre l’asfalt.

Amb tots aquests condicionants  positius, és fàcil entendre perquè molta gent escull el running com a activitat esportiva per mantenir-se en forma, perdre pes o simplement com a esbarjo per desconnectar. Aquest punt està reforçat pel fet que les curses populars s’han incrementat en els darrers anys, i fins i tot en temps de pandèmia, algunes s’han pogut celebrar, encara que sigui a distància i de forma individual amb diferents softwares que ens ajuden a mesurar la distància recorreguda. I això també és un factor: aquestes apps descarregades al mòbil ens donen molta informació sobre el nostre rendiment i fins i tot ens permeten comparar diferents sessions.

Els riscos i les principals causes de lesions entre els corredors

Però totes aquestes facilitats també comporten riscos, i, segurament, pel fet de comptar amb tants neòfits sense cap preparació, el fet de córrer és una de les principals causes de lesions entre els practicants d’esport.

Les principals causes de les lesions són bastant lògiques, aquí en llistem unes quantes:

• Un mal calçat: ja hem dit que el material no és molt car… però cal deixar-se assessorar. Un bon calçat és bàsic i cal saber què portem als peus perquè és la principal arma per a evitar lesions. Un bon amortiment, comoditat, pes baix, el factor de rebot i d’absorció d’impacte, som pronadors o supinadors…? Hi ha molts detalls que cal tenir en compte a l’hora de comprar un calçat pel running.
• Manca d’escalfament. Ja hem vist en aquest post la importància de l’escalfament en l’esport. La millor manera de lesionar-se és iniciant un esforç considerable en fred i no fer estiraments abans i després de l’esforç.
• Manca de coneixements: sabem córrer? És clar… només cal saber caminar i fer-ho més ràpid!! En realitat saber córrer no és tan fàcil, entren factors com el ritme cardíac, la quantitat d’esforç a la que sotmetem el nostre aparell cardiorespiratori, l’impacte constant a les nostres articulacions, la posició del tronc superior… Moltes vegades és millor caminar que córrer! Com a mínim en les primeres sessions.
• Sobrepès: Si tenim un sobrepès considerable, el running ens ajudarà a mantenir-nos en forma, i si volem perdre pes és un company perfecte de la nostra dieta; però cal pensar que el pes extra afecta negativament a les nostres articulacions, i córrer també les estressa. La sobrecàrrega és un dels factors que provoquen lesions.

Quines són les lesions més comunes entre els corredors o runners?

Hi ha una sèrie de lesions que estan àmpliament acceptades com a típiques de la pràctica del running. Tot i que no les llistarem totes, sí que farem les més representatives:

• Fascitis plantar. Dolor agut a la part del taló. En les seves fases inicials és puntual als matins i després de fer esport, però pot acabar sent molt molest i limitar la nostra activitat. Es tracta d’una inflamació de la fàscia de la planta del peu.
• Sobrecàrrega muscular. Engarrotament d’un o diversos músculs. És una contracció involuntària produïda per un augment de la tensió muscular o la repetició d’un moviment erroni durant un període de temps llarg.
• Tendinopatia aquíl·lea. produeix un dolor lleu o rigidesa per sobre del turmell a part posterior just després de fer l’esforç. Pot arribar a cronificar-se i fer-se greu.
• La síndrome del corredor. Es tracta d’una altra tendinopatia que es produeix en inflamar-se el lligament iliotibial a causa del constant frec amb els ossos del genoll.
• Periostitis pretibial. Un dolor a la part anterior de la cama. Apareix a la que portem una estona practicant l’activitat. Es tracta d’una inflamació provocada per l’increment d’esforç al teixit que recobreix l’os
• Fracturés per estrès. Dolor i inflamació a la zona afectada. Es tracta de petites fractures dels ossos que suporten el pes, ja sigui per un increment de l’activitat pel que fa a temps o intensitat de forma ràpida i sense preparació. El dolor pot disminuir durant el repòs, però es pot fer persistent.

Com veiem, hi ha un bon ventall i segurament hem patit els símptomes d’alguna d’elles en algun moment.

Quin és el tractament per a les lesions pròpies del running?

El primer que hem de tenir en compte és que en aparèixer una lesió, o els símptomes d’una possible lesió hem d’aturar l’activitat. Sembla una bajanada, però hi ha molta gent que segueix forçant per a veure si és quelcom greu, lleu, passatger…

Si els símptomes no desapareixen, sens dubte, el millor que hem de fer és posar-nos en mans d’un especialista en medicina esportiva que amb una sèrie de proves clíniques ens farà una diagnosi acurada.

Un cop diagnosticada, es procedeix al seu tractament sigui amb infiltracions ecoguiades; fisioteràpia o el tractament que calgui, incloent el plasma ric en plaquetes.

Després del tractament hi ha un procés de rehabilitació, en el cas de lesions greus o agudes. En aquest cas els tractaments de rehabilitació esportiva són imprescindibles.

A Mediesport, com especialistes en medicina esportiva disposem d’un equip de professionals preparats per al tractament d’aquestes lesions, tenim l’experiència d’haver treballat amb atletes d’elit de diferents disciplines. Si tens molèsties o creus que pots patir alguna d’aquestes lesions no ho dubtis: reserva la teva cita ara i estaràs practicant de nou el teu esport en menys del que penses.

Equip Mediesport